Se n’estan passant amb el dret a la informació, estan confosos i confonen a alguns. On estarà aquesta poca ètica que miraculosament quedava als mitjans? És que ara va a ser tot morbo? Que no se’n farta la gent? Vaja, sembla que no.
Molts periodistes es queixen de que els gabinets de comunicació dels cossos de seguretat, els passen notes de premsa indeterminades. No tenen en conter, però, que tal volta la policia no pot proporcionar-los més dades, donat que necessita un temps per investigar i constatar certes informacions. Són motius policials, importants seran, no? Tanmateix, hi ha periodista que se’ n fot de tot açò i troba el que necessita fent servir altres mètodes. A aquest tipus no li importa gens, per exemple, la gent a qui la policia tracta de protegir, la víctima, per dir-ho així. Alguns mitjans de comunicació, crec que són, per aquest motiu, responsables d’una segona victimizació.
Recordeu el cas de les xiquetes d’ Alcàsser? O un de més recent, el de la Marta del Castillo. En aquest últim, fins i tot el degà del col·legi d’advocats de Sevilla declarà que s’havia sobrepassat el dret a la informació, i el Consell Audiovisual hagué de fer un informe sobre el tractament del cas als mitjans de comunicació. No és una vergonya que hi haja una falta d’ètica tan tremenda?
Fins i tot, aquestes investigacions paral·leles entorpeixen la tasca dels policies, als que de vegades, no els interessa que es sàpiga alguna cosa, per tindre avantatge respecte els possibles culpables del fet. Hi ha entre ells com una certa por al periodista que capfica el nas al que no li toca, i això provoca que de vegades, la policia tracte als del gremi a tombollons.
Tampoc no cal donar noms de programes sensacionalistes que mostren delictes i entrevisten a la veïneta de torn de l’assassí o assassinat.
Molts periodistes es queixen de que els gabinets de comunicació dels cossos de seguretat, els passen notes de premsa indeterminades. No tenen en conter, però, que tal volta la policia no pot proporcionar-los més dades, donat que necessita un temps per investigar i constatar certes informacions. Són motius policials, importants seran, no? Tanmateix, hi ha periodista que se’ n fot de tot açò i troba el que necessita fent servir altres mètodes. A aquest tipus no li importa gens, per exemple, la gent a qui la policia tracta de protegir, la víctima, per dir-ho així. Alguns mitjans de comunicació, crec que són, per aquest motiu, responsables d’una segona victimizació.
Recordeu el cas de les xiquetes d’ Alcàsser? O un de més recent, el de la Marta del Castillo. En aquest últim, fins i tot el degà del col·legi d’advocats de Sevilla declarà que s’havia sobrepassat el dret a la informació, i el Consell Audiovisual hagué de fer un informe sobre el tractament del cas als mitjans de comunicació. No és una vergonya que hi haja una falta d’ètica tan tremenda?
Fins i tot, aquestes investigacions paral·leles entorpeixen la tasca dels policies, als que de vegades, no els interessa que es sàpiga alguna cosa, per tindre avantatge respecte els possibles culpables del fet. Hi ha entre ells com una certa por al periodista que capfica el nas al que no li toca, i això provoca que de vegades, la policia tracte als del gremi a tombollons.
Tampoc no cal donar noms de programes sensacionalistes que mostren delictes i entrevisten a la veïneta de torn de l’assassí o assassinat.
A Espanya hi ha constantment filtracions de sumari, si, i això ja és tota una vergonya, però més vergonya em fa pensar que s’està supeditant la salut mental de les víctimes, en aquestos casos, al
simple morbo d’un espectador qualsevol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario