JOVE I FRACASSAT

La finalització de Fama i el final del càsting d’Operación Triunfo al mateix dia, m’ha fet pensar en una nova figura que aquest tipus de programes han creat: la del jove fracassat. No em quadra a mi això del fracàs i la joventut.

Cóm vas a ser un fracassat amb vint o amb divuit anys? Si no has tingut temps! Aquestos programes, però, no en donen aquesta imatge.

Malgrat els càstings, tant al Gran Hermano, a OT, o a Fama, agafen normalment a gent joveneta. La mitjana d’edat diria jo que és d’un vint-i-cinc anys aproximadament. Fins i tot, per tal que no siga tan evident, de quan en quan surt algú més majoret.

El cas és que aquestos joves es presenten al programa i fan el “paripé” davant els jutges de torn. Els concursants saben que els criteris de selecció són totalment subjectius, bé, només cal mirar un parell de càstings d’aquestos per adonar-se’n. Són coneixedors també de la pressió als que se’ls sotmetrà. Tanmateix, es presenten.

Així, quan els pregunten el perquè de la seva compareixença, amb ulls plorosos responen que és el somni de la seva vida, o alguna parida semblant.

És el somni de la seva vida doncs, ser humiliats per gent contractada precisament per a tal fi? Estar disposat a això no és de fracassat, això és ser un fracàs de persona.