Escriu

Mi foto
Alboraya, València, Spain

domingo, marzo 21, 2010

FAUNA D'AEROPORT


Les falles es cremen, els carrers es buiden,les vacances s’acaben, i de nou, tot i tothom, torna a la normalitat. I ja tocava.

Estes festes he fugit de València, de la festa i el foc, de les aglomeracions. Malgrat això, he patit també eixos petits i molests inconvenients que tenen lloc quan un determinat nombre de persones es concentra en un mateix lloc.

La meva fugida implicava agafar l’avió, i per a variar, es van tornar a repetir una sèrie de pautes que desperten instints assassins, i que demostren tant la borregueria de les gents, com la falta de sentit comú amb la que actuen.

La fauna d’aeroport és ben variada i entre ella trobem diferents espècies:

La família incompetent: sol ubicar-se de manera estratègica a les zones de pas i accés per buscar documentació, menjar, o qui sap què. Forma cues de llargària sorprenent al seu darrere.

Els de la super maleta: estos sers ignoren intencionadament el tamany de maleta que indiquen les instruccions sobre equipatge de cabina. Són perillosos, pots no trobar lloc per al teu correcte equipatge.

Els homes de metall: són identificables per la quantitat d’objectes de metall que obliden llevar-se una i altra vegada en el punt de control i accés a l’avió.

Els que atabalen: espenten les maletes alienes amb la finalitat de guanyar velocitat. Es posen a formar la cua malgrat no haver-hi cap indicació.

Els inamovibles: poden confondre’s amb un membre de la família incompetent. Van sols o en parella i resten quasi indefinidament al final de la cinta transportadora de maletes, impedint el pas.

Els borregos: el comportament comú dels seus membres consisteix a treure l’equipatge del compartiment a gran velocitat i al mateix temps que altres membres una volta que l’avió ha aterrat. Actuen en grup i resten plantats llarga estona fins que les portes de l’aeroplà s’obrin.


Malauradament però, aquesta fauna no es pot evitar, així que durant les vacances de Pasqua ja sé ben segura una cosa: no agafaré l’avió.

martes, marzo 09, 2010

RETORN


Després de restar llarg temps callada, torne a escriure, a reprendre la paraula. El meu silenci té explicació, però no espereu una massa elaborada. Quan les expectatives són grans, les decepcions també ho són.

Supose que tothom que té un blog comença amb una idea i després acaba desenvolupant una diferent. Com el viatger del Guardagujas de Arreola, potser ens baixem del tren en un destí inimaginat, però que no ens ve tan malament.


La meva intenció inicial va ser fer crítica social, denunciant amb historietes o amb pròpies vivències, comportaments sense sentit de les persones, formes d’actuar fruit de convencions, influències medi àtiques, o semblants. Finalment però. les històries amb matisos personals són les que més han proliferat.

Un gran inconvenient s'orgina si algú se sent reflectit d’una manera no massa positiva en un text, encara que siga sols una font d’inspiració. Quan tothom que llig el blog pensa que el que dius és 100% cert, la cosa va pitjor.


He volgut escriure a sovint, però no podia, per no ser mal interpretada, perquè este blog és en determinats moments, un diari al descobert, i de vegades és millor callar.


Allò que amb més intensitat escrivim és el que precisament sentim. Sentir és el que he fet els últims mesos: la felicitat, la confiança, l’estima dels altres, el perdó. Ara, toca narrar.

Durant les pròximes setmanes us aniré deixant petits escrits, ensucrats (tal vegada), i per descomptat: contraris a aquella idea amb la que no fa encara un any vaig començar a escriure.