FALSES APARENCES (millorat i en valencià)

FALSES APARENCES

Hi ha qui diu que la primera impressió és la que conta. No estic d’acord, doncs és aquest mateix pensar el que propicia el tracte preferent o no, que rebem de determinades persones.

Fa uns dies aní al cinema amb un amic. Aquest cinema és una mica especial, doncs s’hi troba ubicat dintre d’un teatre de l’ajuntament. Allí es projecten pel·lícules a mòdic preu, i els treballadors són, cóm no, els favorits del govern de torn de la ciutat.
El cas és que el meu amic, que és un xic jovenet, duia una bossa de rosquetes a la mà, ben tancadeta, per cert. Tanmateix, sembla ser que l’encarregat de marcar les entrades no s’adonà d’aquest detall i fins que no col·locàrem la bosseta fora de la seva vista (vaig haver-la d’amagar dintre de la meva bossa de mà), no ens deixà entrar. Cal destacar el to groller i amenaçador que amb nosaltres emprà.
Suposem que l’home s’imaginà al meu col·lega rossegant i soltant molles al bell mig de la sala, i actuant com ho fera, demostrà el seu prejudici. Jo tenia entès que qui paga mana.

Ocorre el mateix a l’hora de treballar, que l’aparença influeix, i no poc, doncs posem el cas d’una dona de mitjana edat entrada en carns i una jove prima es presenten per a un càrrec de cuinera. Cal dir a quina de les dues agafaran?

Fins i tot, alguns ancians se n’aprofiten d’aquesta importància donada a les aparences, doncs pel simple fet de ser vells es permeten la impertinència de ser grollers. I a la resta per què ens toca suportar-los? És pel fet de que tenen un aspecte feble i experimentat?

I dies enrere una britànica anomenada Susan Boyle ha suscitat una polèmica considerable. La dona té un aspecte similar al d’un ogre, però canta com els angelets. Va aconseguir ridiculitzar els jutges del programa Britains have talent, i tot perquè ells la van prejutjar. Al pujar a l’escenari la concursant va fer gala d’una actitud obscena i desagradable, potser estava tot estudiat per tal d’evidenciar els jutges.


Tot açò no fa més que posar de manifest la imbecil·litat de molta gent a l’hora de fer cas a les falses aparences.