RELACIONS AMB ETIQUETA

Diuen que l’amor, l’afecte, i l’estima són sentiments abstractes, per què llavors amagar l’atractiu de tan suggerent sinònim baix la foscor d’una etiqueta?

És tendència habitual denominar d’un mode o altre les relacions humanes. No m’agrada, ni tampoc les etiquetes. Son pobres, estrictes, inamovibles, totalment subjectives, i el pitjor: impliquen obligacions. Resulten impossibles de col•locar en múltiples ocasions, i donat el cas, s’acaba per dir que eixes persones a les que s'ha intentat encasellar, tenen una relació estranya.

Però son pocs els que s'aturen a pensar que si el llenguatge es queda curt per expressar determinades sensacions, no és fàcil empresonar a la mateixa gàbia, amb un nom, un munt de sentirs.

Tanmateix, aquestes etiquetes varien segons el context social o la generació del “etiquetador” de torn. Cadascú de nosaltres té, per exemple, una concepció distinta del que és l’amor, l’amistat o els col•legues, i pense que la majoria ho sabem.

Malgrat esta sapiència, hi ha qui s’ofen si alguna persona que considerava amiga sev els diu que sols és un mer col•lega més. I oblida per un instant, que potser per a l’altre, el seu “colegueo” implique més estima que no pas la que ell professa a les seves "amistats".

Infinitat de “projectes de parella” s’han trencat per un mal “etiquetat”, doncs per a aquests temes hi ha gran quantitat de mots perillosos: "rollo", "ligue", "amic amb dret", "amic especial", "rollo amb fidelitat", etc. És com si "novios" sonara massa fort.

Crec que tot açò és fruit de la necessitat de control de la situació que molts tenen, és a dir, producte d'eixa inseguretat tan freqüent però poc reconeguda que vegem dia a dia. Si tothom tingués clar què és el que "es cou" a cada relació, no caldria etiquetar. Ara bé, ningú no ho capta, i tal vegada l’etiqueta ajuda a certs éssers a dominar els seus sentiments. Sí, podria ser, però no gaudeixen.

Esteu dispostos a prescindir de tal gust? Doncs ja sabeu:menys etiquetar, i més gaudir!