PERSONES I PERSONATGES

PERSONES I PERSONATGES

Com alguns sabeu, col·labore a la ràdio, i fa poc, un dels entrevistats que duguérem al programa de cine, va dir que mentre treballava per a “la tomaca” no veia al les seves “víctimes” com a persones, sinó com a personatges.

Deixant de banda l’enaltiment que feu de la seva hipocresia (almenys a mi m’ho semblà) caldria aturar-se a pensar si tots nosaltres també no som una mica com ell.

Els éssers humans interpretem un rol en esta societat, un paper que la resta de persones ens atorga. Tanmateix, aquesta “resta de persones” pot estar ben equivocada, i considerar que som allò que a ells els vinga de gust que som.

Crec llavors, que fins que no coneixes a una persona, aquesta no és més que un personatge. Un personatge determinat, això sí, per allò que has vist que fa, o pel que penses que fa.

Etiquetar és còmode, i dona seguretat, però a aquesta vida no tot és blanc o negre, ni tan sols gris.

S’ha de conèixer un per tal de poder conèixer els altres, s’ha d’evitar jutjar i que ens afecten els  prejudicis aliens. No és fàcil , però pense que és l’única manera de que deixem de ser tots personatges, i la solució amb la que a la fi podrem ser persones.