MALENTÈS

MALENTÈS

Una de les constants d’aquesta vida nostra i de la comunicació amb els nostres semblants, és el malentès. Hi ha d’aquells en que has ficat la pota i d’altres en que no has sigut capaç, com diu la mateixa paraula, d’entendre. Però ambdós ens fan sentir vergonya, almenys a mi.

-Què he fet, què he dit? - Et preguntes llavors. I quan vens a adonarte’n del que ha passat, ja és massa tard.
En un país en que la enveja és l’esport nacional, la dificultat a l’hora de desfer l’esmentat malentès s’engrava amb el pas del temps, que transcorre proporcionalment al tamany que va adquirint la ficada de pota al anar de boca en boca i d’orella a orella.

Si el malentès té a veure amb un comentari que un èsser ha fet d’un altre, la cosa està ben malament. El resultat de tal procés: que la persona de qui s’ha parlat obté una versió totalment transformada de la inicial.

Fa poc vaig clavar la pota en comentar-li a algú que no ho mereixia, un aspecte de la vida professional d’un amic comú. Fou molt innocent per la meva banda, doncs el meu confessor no va ser tan discret com jo pensava que ho era, modificà les meves paraules, i anà a contar-ho per eixe maleït context professional.

L’objecte inicial de la revelació no fou altre que el d’ajudar a tal amic, que en l’esmentat àmbit ho estava passant fatal. Vaig voler posar de manifest la injustícia a la que se’l destina diàriament, obtenint un resultant tant distint que crec que fins i tot va arribar a sentir perillar el seu lloc de treball. Em sap greu haver actuat així, encara que ell m’ha perdonat una volta aclarit l’embolic.

Els altres malentesos són encara pitjors. Les males interpretacions són les que més dolen. I quasi ningú usem el llenguatge amb la exactitud o el precís to que tal volta els evitaria,.

Aquells que es donen en matèria amorosa són els que més ens fan avergonyir, doncs no hi ha res pitjor ni més ridícul que pensar que li agrades a algú al confondre un gest, una paraula, o en definitiva al veure el que es vol veure quan un està enamorat, confós, emocionat o simplement enconyat.

Malgrat tot, el malentès no és un acte voluntari. I encara que la experiència és un grau, no recomane a ningú ser expert en aquesta disciplina. Tan sols espere que us siga útil este últim consell: prudència i precaució.