Entre a la pàgina de El Mundo i observe horroritzada els titulars de les notícies més llegides, trobant directors d’orquestra que es suïciden a clíniques, prostitutes que treballen per gust, i parteres de 67 anys mortes per la força del destí, entre altres (m’estic cenyint a les notícies del dia 15 de juliol de 2009).
Una d’aquestes notícies diu: Britney plora perque li tornen a dir "grassa"
L’article està redactat per despertar un suposat interès humà, contant cóm de disgustats estan els familiars i entrenadors de la cantant. Vaja, jo pense que no és molt humà interessar-se per aquest tipus de coses.
Que els mitjans de comunicació deixen que la “tràgica grassor” de Britney siga rellevant, posa en evidència que no els importa que l’anorèxia i la bulímia s’estiguen propagant a petjades cada volta més gegantesques.
Malgrat cóm de polititzats estan els mitjans de comunicació espanyols, es continua suposant que els mitjans de comunicació treballen en favor dels seus clients, del seu públic, des d’un punt de vista més o menys ètic o acord amb l’ètica del consumidor. Ací, ni es busca el bé del lector, ni l’ètica, ni res.
Què passa llavors? Que com és estiu s’ha de fer el que siga per entretindre? I després qué? A aquest pas arribarà l’hivern i a la llista de notícies més llegides estarà una semblant potser a aquesta: “Augmenta el nombre de suïcidis per anorèxia i bulímia”, o fins i tot, vista la hipocresia general “ El Mundo obri un conter bancari en favor de les malaltes dels trastorns alimentaris”
Val, genial, continuem amb les benvolgudes notícies estiuenques.
Hola Agueda! Estaba preparando mis votaciones para 20 min y me he parado en tu blog.
ResponderEliminarAhí va un voto por tu trabajo.
Mucha suerte!
:)
ResponderEliminarcom va dir en el seu dia Xavier Grasset:"la informació és una selva!"
em sembla que tens el cap molt ben moblat... m'agrada el que vaig llegint...
petons i llepades comunicatives!