EVITANT EL CONFLICTE

No m’agrada discutir, és cansat. No li trobe el gust enlloc. Potser però, que algunes voltes suporte més del que deuria, sols per evitar el conflicte, i després passa el que passa.

De totes les discussions, les pitjors, per a mi, són les que mantens amb algú a qui aprecies (amics, parella, amics "especials", tant em fa). Quan hi ha estima, també hi cap l’odi. Ja ho diu la frase, que d’un a l’altre sols hi ha un pas.

Hi ha moltes formes de barallar-se i si no fóra una bestiesa, asseguraria que el
discutir és tot un art.

Alguns criden i altres callen, uns es fan els ofesos i altres les víctimes. Hi ha qui perd els papers i també qui fa com que res no va amb ell. La meva especialitat es callar i després rebentar. I esguita ben lluny, i ningú no ho entén.

El conflicte no és agradable, però tampoc per evitar-lo deixa de resultar fastigosament molest, i de vegades té una capacitat de desenvolupament i creixement impressionant, i quan menys t’ho esperes ja el tens al damunt o se t’escapa de les mans.

És diferent llevar-li importància a certes xorrades enutjoses que intentar que no ens afecte un tema que realment és important. Tanmateix, de vegades una és confon, i per no resultar una vella gemegosa i pesada no denuncia allò que li fot.

Però el dia que rebentes aplega, i te’n adones de la cremor acumulada, i clar, a l’enuig que tens amb l’altre s’afegeix el que tens amb tu mateixa per no haver pres cartes en l’assumpte amb més antelació, i per ser posseïdora d'una rancor vergonyosa. La persona amb qui t’enfades, que per descomptat desconeix els teus conflictes interns, veu exagerada la teva nova i ja manifesta mala llet.

Val la pena doncs, dir les coses quan toca, doncs a veure si de tant evitar el conflicte, amb molta més força i impuls, acaba per caure’ns a sobre i ens deixa ben aixafats.