NO SÉ
Potser la frase “més val una mala decisió que una no decisió” no siga encertada. Potser també,sols pensem açò quan hem d’optar per actuar d’una manera o altra.
La majoria de les persones no reflexionem excessivament les coses quan hem de triar però tampoc no som impulsives. Simplement valorem els pros i contres de cada acció i el sentiment que dur-la a terme implica, en un espai de temps relativament curt.
El problema ve quan de sobte no saps què fer i el mètode d’elecció habitual no funciona. I no et decideixes.
Però el que és cert és que sempre una decisió implica unes conseqüències, uns riscos a assumir amb els que en algun moment no ens agradarà carregar a les esquenes. En funció de la grandària amb la que imaginem aquestos riscos, optarem per decidir-nos, o no.
Ara bé, és clar que tot es subjectivitat i molt de suposar, i que si no es fa res el dubte podrà aflorar temps d
esprés. També és clar que a voltes sabem què és exactament el que va a passar i volem endarrerir-ho el màxim possible amb la intenció de que no se’ns evidencie en segons què situacions.
Potser la frase “més val una mala decisió que una no decisió” no siga encertada. Potser també,sols pensem açò quan hem d’optar per actuar d’una manera o altra.
La majoria de les persones no reflexionem excessivament les coses quan hem de triar però tampoc no som impulsives. Simplement valorem els pros i contres de cada acció i el sentiment que dur-la a terme implica, en un espai de temps relativament curt.
El problema ve quan de sobte no saps què fer i el mètode d’elecció habitual no funciona. I no et decideixes.
Però el que és cert és que sempre una decisió implica unes conseqüències, uns riscos a assumir amb els que en algun moment no ens agradarà carregar a les esquenes. En funció de la grandària amb la que imaginem aquestos riscos, optarem per decidir-nos, o no.
Ara bé, és clar que tot es subjectivitat i molt de suposar, i que si no es fa res el dubte podrà aflorar temps d
esprés. També és clar que a voltes sabem què és exactament el que va a passar i volem endarrerir-ho el màxim possible amb la intenció de que no se’ns evidencie en segons què situacions. Malgrat tot, conscient de que vull evitar alguna cosa, després d’aquesta reflexió continúe igual: no sé què fer.
El no fer res també es fruit d'una decisió, de vegades aquesta, es sol calificar de inadequada o censurable, ja que solem pensar que no aprofitem la llibertat de dir un "Sí" o un "No". Per sort no som enginys binaris i existeix la possibilitat de incertesa... de vegades aquesta equilibra l'univers i el cosmos, però això ens importa més be poc i, ens fa sentir estúpids per no haver aprofitat les nostres oportunitats. Sobre tot les més trascendentals...
ResponderEliminarQui sap.. jo ja et dic que no sé que fer...