INSATISFETS

Tots hem sentit dir alguna volta que quan aconsegueixes acomplir un fi durant llarg temps somiat, aquest és menys important del que havies imaginat. El que no es comenta però, és que el procés de continua insatisfacció que ens corromp a alguns, no s’atura ací.

El vertader problema ve quan obtinguda una meta te’n adones de que et queda un munt d’insatisfaccions per resoldre, i sinó, el teu cabet ja se’n carregarà de que te’n crees de noves.

Segons la nostra edat, podríem dividir les facetes de la vida en categories com treball, estudis, amor, diners, fills, amics,etcètera. Jo, com que sóc jove, em conforme amb les dels amics, els estudis, i el treball.

Amb veu clara i forta puc afirmar que estic més que contenta amb l’esforç emprat i recompensa obtinguda tant al treball com als estudis, però em falla la qüestió dels amics. Tanmateix, no puc evitar tindre una sensació de “xasco” constant amb la gent.

No aposte per ningú, i certament no sabria dir per què. Potser pels cops que et dona la vida, o potser per qualsevol altre motiu, però el cas és que últimament prefereixo estar sola, perque almenys així, se que vaig a estar bé.

Pocs són els que afirmen sentir-se agust a casa, sols, i amb poca activitat per fer, però jo si sóc d’aquests. Pot semblar genial, doncs no necessites ningú més que tu mateix, però he descobert que de vegades resulta contraproduent. S’està tan bé sol, que no fas l’ esforç de comunicar- te decentment amb la resta, i potser et perds més del que et penses.

Resulta complicat sortir d’eixa situació, i més encara si tenim en conter el que costa trobar persones que no siguen borregues o entre les que no sentir-se tan únic i diferent.

I sí, sóc jove i tinc molt de temps, però estic cansada, i de vegades pense que amb aquests ànims, acabaré la resta dels meus dies amb el consol de la tan coneguda frase: “més val sol que mal acompanyat”.