FALTA D'EMPATIA

Una frase molt emprada quan algú es pillat en falta, és la de “doncs tu més”. No és un argument, no és una excusa, ni una disculpa, ni disminueix la falta comesa. Del que es tracta és d’un atac, d’una provocació, que no té més finalitat que la de que l’altre traga les urpes, i que amb les formes, oblide què s’està disputant.

Les persones que així actuen, presenten una incapacitat constatable per ficar-se en el lloc dels altres, i per això potser es barallen més, s’enutgen més, o comprenen menys, i de vegades, pel mateix motiu, pateixen també més.

Fa uns dies vaig conèixer el pare d’un bon amic. Em va semblar una persona conservadora i potser una mica tancada, però al cap i a la fi, un home que estimava el seu fill i que està preocupat ara que “el xicon” fa un poc el que li plau.

Cap dels dos no es posa en el lloc de l’altre. El pare no admet que els estímuls de l’exterior de la casa (les coses que el meu amic comença a fer, per exemple) són més intensos que l’amor que ell li puga donar i la responsabilitat que es suposa que ha de tindre com a membre de la família, encara que siga sols pel fet de viure amb ells. El fill, per la seva banda, reacciona amb enuig i sent tallades les ales de la tan anhelada i relativament recent llibertat.

Si cadascú es posicionara un poc més al lloc de l’altre, no l’atacaria, sinó que l’entendria i toleraria. Pense que si aquesta actitud es generalitzara, s’ evitarien conflictes innecessaris en tots els àmbits.

Crec que un primer i bon pas per iniciar aquest enteniment, és la comunicació. Comuniquem-nos doncs.