QUÈ ENS DURÀ LA VIOLÈNCIA?

QUÈ ENS DURÀ LA VIOLÈNCIA?

Em disgusta observar de quina manera dibuixos animats com Pare de Família o altres, que antany resultaven graciosos i summament crítics, s'han tornat grollers i sádics en extrem. Mostren vísceres, cristalls trencats clavats en sagnants ferides, i un sens fi d'imatges de molt dubtós gust.

Per què tant roig? Mai m'atreviria a afirmar que les persones som éssers civilitzats per naturalesa, al contrari, l'ésser humà és egoista i malvat,i violentament primitiu. És per açò pel que la sang en la televisió està tan present?

Mirem on ho fem trobem aqueix morb sanguinari. Al telediari ens mostren les escenes de major desgrat, ja siguen de guerra, d'una punyalada en el metre o fins i tot d'un xiquet ofegat, encara que això si, amb els xiquets són un poc més respectuosos (perquè sinó se'ls cau el pèl).

Igual que hi ha lleis, i no per això la nostra llibertat està coartada, crec que s'haurien d'establir uns criteris legislats i de major duresa també per al contingut televisiu, les pel·lícules o els videojocs.

Alguns estudis han demostrat que aquests últims (els videojocs) serveixen per a descarregar la violència intrínseca a l'home. No obstant això,per a alleujar tensions no cal imbuir-los d'aqueixa càrrega de violència tan innecessària, encara que tan seductora. Es pot desfogar un matant monyigots que no s'assemblen gens a un humà de debò, per exemple.

Dic jo que tot el que estan aconseguint amb els jocs, els telediaris sagnants, o la introducció de vòmits, vísceres, budells i ferides en dibuixos animats (per a adults, això sí) és una habituació.

Des de les albors de la humanitat s'ha dit que la violència només comporta a més violència, però el plantejament que em faig és si aquesta violència, que és en certa manera irreal, comporta una violència veritable, del món experiencial i tangible.

Així mateix, em sembla contradictori ensenyar-li uns valors al xiquet entre els quals l'infligir a l'altre dolor és dolent, i que després puguen veure a tota hora com uns altres fan açò que tu els has ensenyat que està malament. Fins i tot en els dibuixos animats com Els Simpson , que para més INRI s'emeten a les dues del migdia, ixen Grata i Pica.

És evident,però,que en la mà de cadascú està l'opció de veure'ls o apagar el televisor.

Observar com algú mata a altra persona, o la vexa, o la maltracta, ha estat sempre traumàtic. Fins i tot nosaltres, que encara hem vist degollar a pollastres o matar conills, tenim gravades en el cap aqueixes imatges.

La majoria pot destriar que el que ens mostren en gran mesura no és més que ficció (exceptuant el telediari), però tanmateix, al meu entendre, no deixa de recrear-se, amb ella, la violència real, a la qual, com he dit, ens habituen.

I la habituació a la violència no pot ser bona.