PREDISPOSTOS
S’ha sentit dir que totes les malalties són psicosomàtiques. Jo no crec que totes ho siguen, però el que sí pense és que la predisposició i estat d’ànim amb que un es troba, influeixen molt a l’hora de caure malalt i en també moltes altres facetes de la vida.
Per aquest mateix motiu, aquesta teoria resultaria una bona explicació a un curiós fenomen, que de segur a tots, alguna volta, ens ha passat. El fenomen no és altre que la típica temporada en la que tot ens va malament.
M’explique: tens un giro de peu, et baralles amb un amic, trenques més gots del que és habitual, tens un accident de cotxe, et trobes atabalat i malhumorat, i damunt, et constipes o agafes alguna infecció sense importància però molt molesta.
Potser si en un primer moment no t’hagueres barallat amb l’amic, tindries el cap al lloc, no estaries despistat, i no trencaries gots ni tindries l’accident de cotxe, (amb la conseqüent despesa impressionant de pasta, i amb la òbviament, conseqüent mala llet).
El problema ve quan dos d’aquestos casos venen lligats i no et dona temps a prendre’t la situació amb calma. Llavors tot ve rodat.
Per a més inri, hi ha persones que ens boicotegem més encara, i que podem estar de mal humor per una cosa que encara no ha passat, però que ens imaginem que passarà, i d’una manera no massa favorable.
Vist açò i vist que ens queden molts pocs dies de vacances (a alguns), una recomanació: calma, i menys predisposició.
S’ha sentit dir que totes les malalties són psicosomàtiques. Jo no crec que totes ho siguen, però el que sí pense és que la predisposició i estat d’ànim amb que un es troba, influeixen molt a l’hora de caure malalt i en també moltes altres facetes de la vida.
Per aquest mateix motiu, aquesta teoria resultaria una bona explicació a un curiós fenomen, que de segur a tots, alguna volta, ens ha passat. El fenomen no és altre que la típica temporada en la que tot ens va malament.
M’explique: tens un giro de peu, et baralles amb un amic, trenques més gots del que és habitual, tens un accident de cotxe, et trobes atabalat i malhumorat, i damunt, et constipes o agafes alguna infecció sense importància però molt molesta.
Potser si en un primer moment no t’hagueres barallat amb l’amic, tindries el cap al lloc, no estaries despistat, i no trencaries gots ni tindries l’accident de cotxe, (amb la conseqüent despesa impressionant de pasta, i amb la òbviament, conseqüent mala llet).
El problema ve quan dos d’aquestos casos venen lligats i no et dona temps a prendre’t la situació amb calma. Llavors tot ve rodat.
Per a més inri, hi ha persones que ens boicotegem més encara, i que podem estar de mal humor per una cosa que encara no ha passat, però que ens imaginem que passarà, i d’una manera no massa favorable.
Vist açò i vist que ens queden molts pocs dies de vacances (a alguns), una recomanació: calma, i menys predisposició.
el pitjor de trencar gots: si camines descalça segur que et talles! :)
ResponderEliminaro sigui, que molt bona recomanació... només hi afegiria respira a fons i compta fins a 10
petonets!
Vaja, això a mi no em funciona, igualment, gràcies per l'afegitó.
ResponderEliminarUna bona reflexió, acompanyada d'un gran cuadre.
ResponderEliminarHo recordaré quan tingui un d'aquells dies que sembla que m'hagi mirat una convenció de torts.
Un salut,
Deprisa
Almudena, pasé a saludarte aunque debo hacerlo en castellano porque no conozco el catalán
ResponderEliminarIgual, es un blog que me inspira mucho
Saludos
Perdona por usar el español.
ResponderEliminarMuy buena la cabecera del blog y el diseño¡¡
Gràcies a tots, i per cert, la llengua m'és igual eh!
ResponderEliminar