FATALMENT PREDISPOSTOS

PREDISPOSTOS

S’ha sentit dir que totes les malalties són psicosomàtiques. Jo no crec que totes ho siguen, però el que sí pense és que la predisposició i estat d’ànim amb que un es troba, influeixen molt a l’hora de caure malalt i en també moltes altres facetes de la vida.

Per aquest mateix motiu, aquesta teoria resultaria una bona explicació a un curiós fenomen, que de segur a tots, alguna volta, ens ha passat. El fenomen no és altre que la típica temporada en la que tot ens va malament.

M’explique: tens un giro de peu, et baralles amb un amic, trenques més gots del que és habitual, tens un accident de cotxe, et trobes atabalat i malhumorat, i damunt, et constipes o agafes alguna infecció sense importància però molt molesta.

Potser si en un primer moment no t’hagueres barallat amb l’amic, tindries el cap al lloc, no estaries despistat, i no trencaries gots ni tindries l’accident de cotxe, (amb la conseqüent despesa impressionant de pasta, i amb la òbviament, conseqüent mala llet).

El problema ve quan dos d’aquestos casos venen lligats i no et dona temps a prendre’t la situació amb calma. Llavors tot ve rodat.

Per a més inri, hi ha persones que ens boicotegem més encara, i que podem estar de mal humor per una cosa que encara no ha passat, però que ens imaginem que passarà, i d’una manera no massa favorable.

Vist açò i vist que ens queden molts pocs dies de vacances (a alguns), una recomanació: calma, i menys predisposició.

EJACULACIÓ ABUNDANT

Un penis gegant se m’apropa tremolós, acorralant-me, el gland vibrant es dilata, i sé que és qüestió de segons que un raig de semen surta del monstre. Mire enrere, però no hi ha eixida, i xiscle. Una ona de espès i calent líquid blanc em tomba a terra. No puc moure’m, sóc pegada al terra.

M’aixeque de sobte, i atabalada mire al meu voltant. He tingut un malson i estic xopa de suor. Les gotes regalimen pell avall.

Però ja sé què ha passat.

Ahir vespre vaig descobrir un animalet que m’agradà d’allò més: l’Eucypris virens. Es tracta d’un ostràcod, un crustaci xicotet.

Les femelles d’aquesta espècie han d’aparellar-se amb diversos mascles (la natura és sàvia), mascles que es veu que tenen molta competència entre sí, i un gran desig de ser papà. I com que tenen tantíssimes ganes i es veu que no volen emprar massa temps, el que fan és ejacular una burrada.

El mascle de l’eucypris virens mesura uns 1,8mm, i pot ejacular fins deu voltes el seu tamany. Em vaig quedar de pedra.

Imagineu llavors un home que tirara pel penis la quantitat de semen equivalent a deu voltes el seu cos. Una “ampastrà”, i els llençols, per llençar al fem. I cóm haurien de ser els condons?

Tant de bo que sols ha estat un somni, tant de bo que el que impregna la meva pell és suor, i tant de bo que la natura, encara, és sàvia.

BONS PADRINS

“Tenir uns bons padrins és el millor”, em deia ahir vespre un bon amic meu. No vaig saber si donar-li la raó o no, doncs parlàvem de treball i de l’ús que han fet alguns coneguts de determinats amics, de manera interessada, amb la finalitat d’aconseguir certs beneficis.

Jo no tinc tan clara la seva afirmació, i potser perquè no dispose d’endolls, no ho veig massa bé. Per una banda, qui ha de tindre qualsevol cosa és per merèixer-la, o per haver-se-la guanyat. Per l’altra, no em sembla adequat perquè els amiguismes provoquen que la gent endollada, a posteriori, no sàpiga treure’s les castanyes del foc. Encara que bé, hi haurà de tot.

Tanmateix, és lògic que algú recomane a un conegut quan s’assabenta d’una vacant en un lloc de treball o càrrec, i també és lògic llavors, que l'empresa on és la vacant agafe abans a la persona recomanada que a cap altra. Però no sempre ix bé.

És cert que una espenteta no li ve malament a ningú. Ara bé, és més cert encara que val la pena fer l’esforç a l’hora de clavar el cap dins d’un lloc, i veure com, ja dins, et pots superar o et poden recomanar. Sempre, la satisfacció obtinguda quan aconssegueixes el que vols amb cap ajuda més que la pròpia, és major, i amb diferència.

Potser ara sí sabria qué replicar-li al meu amic, potser ara ja podria dir-li perquè pense que tindre bons padrins no és el millor.