Ahir complia 21 anys. No vaig planificar res, volia passar el dia com qualsevol altre, i així va ser. Tanmateix, que fos el meu aniversari va propiciar algunes situacions que malgrat no ser inesperades, no van deixar de sorprendre'm gratament.
Vaig aixecar-me tard, i en engegar el telèfon tenia la quantitat més gran de missatges que mai no rebia desde feia temps. No eren missatges simples, missatges complidors, missatges per quedar bé. Eren tots ells, intensos, i en cada un es podia veure una mica dels sentiments i moments compartits amb el seu autor.I això m'ha fet pensar.
Potser el temps ens ajude a triar les amistats correctes, potser no estiga tan sola com de vegades note, potser tot siga una sensació que duc a sobre des de fa un temps.
Fa molt ja ,que vaig començar a intentar no esperar res de cap persona. Ni tan sols de mi, doncs cadascú té els seus moments i circumstàncies. No crec que actúe malament així, evite patir.
Llavors aquells dels qui et rodeges des de fa no tant de temps, de sobte fan allò que tu consideres que hauria de ser. I sorprén. Però m'agrada aquesta sorpresa.
Abans pensava molt en que jo no feia per cuidar les amistats, i segurament en alguns casos siga veritat, però quan tens un canvi gros, costa, perquè no tot el món canviem alhora i en la mateixa direcció. Tanmateix, m'he donat conter de que no es tracta d'anar cuidant les amistats en el sentit que jo entenia, sinò de ser u mateix portant-se bé amb elles i sense agenollar-se.
Fer-se "major" a aquest preu, no està llavors, gens malament. I com diu un amic meu i alguna gent més: la experiència és un grau.
Vaig aixecar-me tard, i en engegar el telèfon tenia la quantitat més gran de missatges que mai no rebia desde feia temps. No eren missatges simples, missatges complidors, missatges per quedar bé. Eren tots ells, intensos, i en cada un es podia veure una mica dels sentiments i moments compartits amb el seu autor.I això m'ha fet pensar.
Potser el temps ens ajude a triar les amistats correctes, potser no estiga tan sola com de vegades note, potser tot siga una sensació que duc a sobre des de fa un temps.
Fa molt ja ,que vaig començar a intentar no esperar res de cap persona. Ni tan sols de mi, doncs cadascú té els seus moments i circumstàncies. No crec que actúe malament així, evite patir.
Llavors aquells dels qui et rodeges des de fa no tant de temps, de sobte fan allò que tu consideres que hauria de ser. I sorprén. Però m'agrada aquesta sorpresa.
Abans pensava molt en que jo no feia per cuidar les amistats, i segurament en alguns casos siga veritat, però quan tens un canvi gros, costa, perquè no tot el món canviem alhora i en la mateixa direcció. Tanmateix, m'he donat conter de que no es tracta d'anar cuidant les amistats en el sentit que jo entenia, sinò de ser u mateix portant-se bé amb elles i sense agenollar-se.
Fer-se "major" a aquest preu, no està llavors, gens malament. I com diu un amic meu i alguna gent més: la experiència és un grau.
Felicitats!
ResponderEliminar