A mesura que passen els anys tinc la sensació de perdre cada dia un poc més, la capacitat de sorpresa. Tanmateix, mai no s’ha de fer un aquest ànim, i ara veureu per què.
Diumenge passat aní amb un amic a un mercat d`aquests que munten a la platja. Allí sempre hi ha roba, bijuteria, bosses de mà, sabons olorosos (científics de tot arreu han acudit a investigar la immunitat olfactiva dels venedors, sense èxit algun), pintures, perfums d’imitació, joguets, etcètera. En definitiva, un munt de coses.
Sembla ser però, que una dona no tenia prou amb el que veia. L’anomenada s’adequava a la perfecció al model de senyora xurra de mercadet. Era ben grassa i duia una ronyonera i roba apegada que li marcava cada plec de pell i de greix. Els oliosos cabells els portava lligats i “domats” amb un passador amb dos cireres que temps enrere havien estat blaves o verdes.
La “donota” en qüestió va ser qui feu la gran pregunta: -¿Camisetes de Michael Jackson no en tens?-.
El meu amic i jo girarem el cap lentament i amb un creuament de mirades ens diguérem: ostres tu,quin friquisme més extrem! I què mal gust!Però no es tracta sols de ser friqui, sinó de ser hipòcrita.
He sentit dir que la mort glorifica, però el que ocorre amb Jackson és greu. Quan vivia, tothom criticava que hagués canviat de color de la seva pell, o que estigués acusat de pederàstia, o de qualsevol altra història excèntrica típica d’alguns cantants ben famosos.
Diumenge passat aní amb un amic a un mercat d`aquests que munten a la platja. Allí sempre hi ha roba, bijuteria, bosses de mà, sabons olorosos (científics de tot arreu han acudit a investigar la immunitat olfactiva dels venedors, sense èxit algun), pintures, perfums d’imitació, joguets, etcètera. En definitiva, un munt de coses.
Sembla ser però, que una dona no tenia prou amb el que veia. L’anomenada s’adequava a la perfecció al model de senyora xurra de mercadet. Era ben grassa i duia una ronyonera i roba apegada que li marcava cada plec de pell i de greix. Els oliosos cabells els portava lligats i “domats” amb un passador amb dos cireres que temps enrere havien estat blaves o verdes.La “donota” en qüestió va ser qui feu la gran pregunta: -¿Camisetes de Michael Jackson no en tens?-.
El meu amic i jo girarem el cap lentament i amb un creuament de mirades ens diguérem: ostres tu,quin friquisme més extrem! I què mal gust!Però no es tracta sols de ser friqui, sinó de ser hipòcrita.
He sentit dir que la mort glorifica, però el que ocorre amb Jackson és greu. Quan vivia, tothom criticava que hagués canviat de color de la seva pell, o que estigués acusat de pederàstia, o de qualsevol altra història excèntrica típica d’alguns cantants ben famosos.
Tanmateix, ara entres a qualsevol xarxa social i no pocs tenen al nick frases com “Michael sempre t’estimaré”, o “Mikel continuaré estimant-te”. Fins i tot gent a la que no li havies ni sentit nomenar el cantant, de sobte és fan de tota la vida.
Esperem que ara que ja es soterrat, el personal s’oblide un poc, i que per fi, cada volta que entre al Facebook, no haja de rebutjar suggeriments que duguen frases com “què cançó de Michael Jackson eres?” a l’encapçalament.
Esperem que ara que ja es soterrat, el personal s’oblide un poc, i que per fi, cada volta que entre al Facebook, no haja de rebutjar suggeriments que duguen frases com “què cançó de Michael Jackson eres?” a l’encapçalament.
Pero a ti que mas te da lo que piensen, cuando alguien mure se le recuerde mas a fondo y no se le critica tanto por el hecho de que ya no puede defenderse, Michael era un grande y tu eres una snob que te crees mejor que el resto o que? que la señora compre lo que quiera chica, decirte que Michael tenia la piel mas bonita que la tuya que pareces una mancha de semen.
ResponderEliminarMira! un altre que va comprar la camiseta...
ResponderEliminarAixò, no entendre el que es llig,i la mala educació, que abunda..
ResponderEliminarHome, la comparació, tot i que barroera, és original... sempre havia sentit comparar una pell clara amb la llet, però amb el semen... Per la meua banda, fa temps que pense que efectivament glorificar els morts és absurd, a banda d'hipòcrita. Quina ràbia.
ResponderEliminarAbundant en el personatge (no se m'acut un altre substantiu), voldria saber com es defensava, quan era viu, d'haver arrsicat la vida d'un nadó per fer una suposada gracieta a la finestra d'un hotel.