Escriu

Mi foto
Alboraya, València, Spain

martes, mayo 05, 2009

EL RAR 2


Mentiria si digués que molt al seu pesar és una mica “rarot”. Així doncs, avui en dia ho considera tot un avantatge. Tanmateix, fins fa poc, no pensava així.

“El rar” va ser víctima del bulling. És una estupenda persona, educada i excepcional, una persona que pertany a l’època en que l’assetjament escolar era per als grans, cosa de criatures. Tanmateix, malgrat la seva valia, “el rar” encara manté comportaments de tipus disfuncional, comportaments que amb el temps eradicarà.

Al “rar” se l’ha discriminat per ser diferent, per distingir-se, per ser un nen intel·ligent però també pedant en la seva infantil innocència. L’han atacat amb insults i crítiques físiques, cosa fàcil, donat que tots tenim algun defecte físic que pot ser enaltit amb un malnom quasi mai original.

Ha rebut espentes, salivades, colzades, paperets, i el constant rebuig de la resta. Sí, ha passat per tot això però n’ha tret profit.

Ha temut estar sol, i ha cregut el que d’ell en deien per aquest mateix temor. Ara sap que estar sol fa por, sí, però perque al que es tem és a quedar-se sol amb u mateix, i a descobrir-se.

I amb el temps se’n ha adonat de que no cal anar demandant afectes amb suma oralitat, com un nadó ploraner que no es cansa de reclamar el pit matern. No val la pena donat que mai no serà prou allò que li donen o reconeguen si ell abans no es reconeix.

“El rar” ja no necessita cap opinió aliena. Ha aprés a sentir-se únic, independent, capaç i limitat alhora. “El rar” es sent sol sí, però molt bé.

De vegades, les males experiències enforteixen les persones, un ha de caure per poder aixecar-se amb les pròpies mans. Ànim per tot aquell que ara estiga a terra.

1 comentario: