RETORN

Després de restar llarg temps callada, torne a escriure, a reprendre la paraula. El meu silenci té explicació, però no espereu una massa elaborada. Quan les expectatives són grans, les decepcions també ho són.

Supose que tothom que té un blog comença amb una idea i després acaba desenvolupant una diferent. Com el viatger del Guardagujas de Arreola, potser ens baixem del tren en un destí inimaginat, però que no ens ve tan malament.

La meva intenció inicial va ser fer crítica social, denunciant amb historietes o amb pròpies vivències, comportaments sense sentit de les persones, formes d’actuar fruit de convencions, influències medi àtiques, o semblants. Finalment però. les històries amb matisos personals són les que més han proliferat.

Un gran inconvenient s'orgina si algú se sent reflectit d’una manera no massa positiva en un text, encara que siga sols una font d’inspiració. Quan tothom que llig el blog pensa que el que dius és 100% cert, la cosa va pitjor.


He volgut escriure a sovint, però no podia, per no ser mal interpretada, perquè este blog és en determinats moments, un diari al descobert, i de vegades és millor callar.

Allò que amb més intensitat escrivim és el que precisament sentim. Sentir és el que he fet els últims mesos: la felicitat, la confiança, l’estima dels altres, el perdó. Ara, toca narrar.

Durant les pròximes setmanes us aniré deixant petits escrits, ensucrats (tal vegada), i per descomptat: contraris a aquella idea amb la que no fa encara un any vaig començar a escriure.