Escriu

Mi foto
Alboraya, València, Spain

miércoles, diciembre 16, 2009

LLIGAR ÉS TOT UN ART




No sé si és un problema, però no puc lligar. No és que siga un ogre, ni que faja pudor, ni tampoc vaig feta un desastre. El que em passa és que soc una bord, una bord que gaudeix conscient del que fa, concretament.

Divendres passat fou el súmmum. Després de molt de temps d’haver relegat a l’oblit la meva vida d'alcohol i desgavells nocturns, vaig decidir acudir a una festa que tenia una pinta estupenda.

Vaig quedar-me sola un breu instant, i així de còmoda estava mentre observava al meu voltant, quan un xicon d’uns trenta anys, prou salat, se m’apropà. Començàrem a parlar a propòsit d’un grup de música i al poc passàrem a que ell havia estat ací i allà, si era tal o qual, i bla, bla, bla.

Odie als xics que t’entren venent-te que son genials, espectaculars, amb un monòleg que et diu que significarien un clau per a contar. – Nena, si em folles vas a al•lucinar- els falta dir. Quin fàstic!

El cas és que allí estava jo, fent com que l’escoltava, i vaig pensar: Açò ets? Prepara’t que “vas a morder el polvo”, xaval. Acte seguit vaig tornar al punt d’origen de la conversa, afalagant-lo de passada, per ser tan“interessant”, i amb la intenció de pillar-lo amb les defenses baixes (doncs l’ésser humà es troba tremendament indefens davant l’elogi).

Heu de saber que funcionà, perquè donà la casualitat de que aquest origen no era altre que la música, i d’aquesta en conec una miqueta (modesta que és una). Comencí llavors a pedorrejar citant noms que sabia que desconeixeria, bé perquè es tractava de grups i cantants anteriors a la seva data de naixement o bé perquè solen ser-li desconeguts a tot aquell que no siga un amant del jazz. Quan ja el tenia ben desconcertat, vaig relacionar uns pocs d’aquests músics amb un munt de pel•lícules clàssiques que havia vist últimament, també ben antigues.

De sobte, al xic li telefonaren. Despenjà desesperadament el mòbil mentre em donava l’esquena i fugí assegurant-me que tornaria de seguida. Però va desaparèixer, i en localitzar-lo poc després, estava amagat darrere d’un grup de gent a l’altra punta del local, al costat de la eixida, per cert.

Va ser genial poder desbancar-lo així, però em pregunte si no vaig ser una mica cruel, i em preocupa haver gaudit amb eixe comportament. No puc evitar però, actuar així quan algú que no em coneix tracta d’impressionar-me valent-se de qualsevol xorrada, amb la intenció, clar està, de dur-me al llit.

Per què tanta exigència? Per què evidenciar l’altre? Per què no gaudir simplement de que t’estiguen lligant? Jo no ho sé, i per això us pregunte: tinc un problema?

15 comentarios:

  1. NO TIENES NINGÚN PROBLEMA...ERES UNA PERSONA EXCEPCIONAL...EL QUE TIENE UN PROBLEMA ES EL CHICO QUE TE ENTRÓ A LIGAR ASÍ, COMO SI TE HICIERA UN FABOR POR TIRARTE LOS TRASTOS ("DIME DE QUE PRESUMES Y TE DIRÉ DE LO QUE CARECES" ¿ES ASÍ EL DICHO?). QIZÁS NO MERECÍA DARLE CUERDA Y TE DEJASTE LLEVAR POR TU INTUICIÓN, LA CUAL TE HIZO PASAR UNA NOCHE ESTUPENDA...¿NO ES ASI?

    ResponderEliminar
  2. Ya, pero también podría haber-lo ignorado, no era necesario hacer que se sintiese mal. Ahora, yo creo que se lo ganó.

    ResponderEliminar
  3. Dona, jo crec que els tios que sols busquen sexe no es sentiran malament... dic jo que "tiraran la canya" 5 o 6 vegades per nit i si "pica" alguna... doncs això, pica.

    Es paregut a aquell que diu: Balles? i li contesten: no... i ell diu: aleshores de follar ni parlar-ne no?

    Ara, si havera conegut tot allò de que li parlaves què? Hauria aconseguit "pescar-te"?

    Bo, i si disfrutares que més té? Tampoc és fa mal a ningú parlant de coses que sols coneix poca gent...

    ResponderEliminar
  4. No crec que tingues un problema... De fet, m'agrada la situació que vas crear! es de pel·lícula. Potser s'ho mereixia aquell xic, potser era de veritat encantador i no vas poder tastar-lo, però el que està clar és que no són maneres d'exposar-se a una xica...

    ResponderEliminar
  5. Uhmmm se m'ho corren varies cosetes als vostres comentaris... vaig per ordre:
    Xato, si hagués conegut tot el que li nomenava hagués flipat, encara q no sé si això m'haguera encisat tant fins al punt de dir "en tu casa o en la mia?". Hauria de passar-me per saber-ho, encara que uhmmm tinc els meus dubtes xp.
    Jordillet,no era ecantador!En cap dels sentits, sinó de segur que m'hagués tirat un mal d'ull o encanteri enmalixiat!

    ResponderEliminar
  6. Si conegueres a Jordilet vories com ell sí que és encantador... mmm! jejej!

    ResponderEliminar
  7. Cap ni un preciosa, de fet em fa riure al sofá de gran alegria vore com gaudeixes de la teua feminitat...no fa molt em passà algo paregut i vaig actuar de una manera pareguda....excepte per ke en el meu contest jo intentava explicarli a un cap de suró que volia lligar en una "super dependenta de neurona baixa" la importància del "saber lligar", de fet crec que hui en dia no se lliga, es "guarreja" més bé, i als espavilats només els queda ser "estrateges per sobreviure" En açò no vuic dir que els nostres pares foren tots uns artistes en el art de lligar, pero que vols que et diga, estar explicantli a un tio com sha de lligar a una tia cuan la veritat es que ja té a un altra per ahi en la que "fornicar" mentres el seu amic maska chapes en mira de dalt abaix i rebufa per els seus llavis com un cavall en el mega membre fora cara mi dient: T'AGRADA FOLLAR T'AGRADA FOLLAR!!?? no es precisament la meua idea de eixir gaudir i triunfar...es a dir conforme esta el panorama...em pregunte que seria millor si fomentar l'impartiment de classes per a aprendre l'importancia y gaudir del saber lligar (doncs jo no nege que soc un òs duret, però reconec que si un home shagera lligarme no m'importaria gaudir del moment...no parle de això gorrinos!! XD) o millor quedarme a casa amb els patukos i el café calentet...
    En conclussió que se men va la pinza i les "aspardenyaes en valencià" reina...lo teu en tot cas es una crueltat tan fina i aguda que inclùs si aquest "home" se n'hagera donant conter del teu "art" t'assegure que encara que no sabera ni de quina peli parles, hauria captat la teua "estrategia" i lo ultim que hagés fet es pegar a fugir...lo important no era que el tio ni pajolera idea de Jazz,,,,no...lo important es que el tio ni pajolera de sentiments ni de intuicions ni de res...eixe només entenia el ñaka ñaka unga unga...feres bé amor que s'antere que no tots som tan cromanyons...de segur que encara plora cuan pensa en tot lo que li digueres...pobret...XD
    Un besset!

    ResponderEliminar
  8. Yo si pienso que te pasate, eso de decirle cantantes que no conoceria o peliculas antiguas que tampoco es un poco de pedante por tu parte, ojala las hubiera conocido, pienso que te crees demasiado especial y eso no es bueno.

    ResponderEliminar
  9. La crueltat femenina està ben vista; la masculina és inacceptable. Molt bé... magnífica societat esta.

    ResponderEliminar
  10. En primer lugar, ser pedante no es creerse especial, me parece a mi que todo aquel que haya leído algunos posts más de este blog sabrá que no me siento precisamente "especial". Juzgar a alguien sin conocerle sí que no es bueno.

    En quant a la crueltat femenina..la veritat, pense que si un xic hagués escrit açò invertint els gèneres, hagués resultat el mateix.

    En tercer lloc, Xato, en quin sentit és encantador? Que em pilla a prop eh!xp

    De tota manera, gràcies a tots per llegirme i per deixar els vostres comentaris, no hi ha res millor, almenys per ací.

    Saludets!

    ResponderEliminar
  11. Hola,

    em sembla un post ben interessant... però potser un poc equivocat, haha. Estic esperant que envies eixos links musicals!
    besos

    ResponderEliminar
  12. Vaya... con esa actitud no sé si ligarás mucho. Asustarás a todos los tíos!!! O quizá me equivoque... Igual han caído unos cuantos recientemente, jejeje :D

    ResponderEliminar
  13. Uh, la verdad es que sólo ligo mucho si no abro la boca jajajaj.

    ResponderEliminar
  14. Mmmm...eso habrá que verlo sobre el terreno XD

    ResponderEliminar
  15. No crec que tinguis cap problema. Com a molt, una certa manca de pietat, amb els qui tenen massa pretensions.

    ResponderEliminar