Al cap d'un temps d'estar junts i després de fer-nos les corresponents abraçades,vaig començar a posar-lo al corrent de tota la meva vida des de l’última vegada, com si mai no haguérem continuat parlant.
Allí estava jo, “pedantejant” i movent la llengua incansable i ridículament, quan de sobte, ell va esclatar a riure. No podia parar, i contrariada me’l vaig quedar mirant de fit a fit amb desconfiança. Llavors ho vaig comprendre.
Vaig sorprendre’m pensant cóm havia sigut possible aquest oblit, però de seguida vaig entendre que es tractava d’altra cosa. No era una qüestió de memòria, sinó de percepció, i jo havia acabat per percebre al meu amic com una finestreta de contacte del messenger.
Em sap greu, però m’ocorre així, i no sé si preocupar-me o continuar donant les gràcies a les últimes tecnologies per facilitar-me conservar amistats que per inconvenients logístics no puc veure.
He conegut molta gent per Internet, gent interessant, simpàtica, i amb la que a posterior he mantingut o mantinc una relació d’amistat o fins i tot d’alguna cosa més. Però hi ha alguns que encara no he vist mai, i el que em va passar l’altre dia em fa preguntar-me si no seran més que estranys si alguna volta coincidim.També xatege amb una persona a la que veig quasi tots els dies, i l’ambient que al xat creem és tan íntim e intens que quan la veig en carn i ossos em ve al cap si és la mateixa de la xarxa.
Tant de bo açò no siga generalitzable,, tant de bo allò que ocorregué fora tan sols un mer lapsus perceptiu. Però és per a "preocupa-se", no?
La verdad, es que tinees razón, es todo cosa de nuestra perfección, que incluso veces nos puede gastar una mala pasada, o defraudarnos, al ver que una persona no era tal y como nos la imaginabamos... Porque, aunque conozcamos su aspecto físico, hay otros factores que definen a una persona, su forma de actuar, su voz, sus gestos, esas cosas que nos hacen únicos; y también puede, que una persona actue de una manera ante la protección, y seguridad, que le puede otorgar hablar por ese progama informático, que en la vida real, donde no hay segundas oportunidades...
ResponderEliminarLa introduccó de les noves tecnologies a les nostres vides és tan gran que ho ha canviat tot.Però tot.
ResponderEliminarPer exemple: saps què es diu ara a l'hora de eixir en una foto no? Ni trenta-tres, ni patata ni res... Ara es diu: TUEEENTIII..!!
És un cas més dels molts que fan gràcia...
Per cert, molt bons escrits els que he llegit al pica'm!
Gràcies Xato! per cert, no sabia això del Tuenti...puaj!
ResponderEliminar