Les falles es cremen, els carrers es buiden,les vacances s’acaben, i de nou, tot i tothom, torna a la normalitat. I ja tocava.
Estes festes he fugit de València, de la festa i el foc, de les aglomeracions. Malgrat això, he patit també eixos petits i molests inconvenients que tenen lloc quan un determinat nombre de persones es concentra en un mateix lloc.
La meva fugida implicava agafar l’avió, i per a variar, es van tornar a repetir una sèrie de pautes que desperten instints assassins, i que demostren tant la borregueria de les gents, com la falta de sentit comú amb la que actuen.
La fauna d’aeroport és ben variada i entre ella trobem diferents espècies:
La família incompetent: sol ubicar-se de manera estratègica a les zones de pas i accés per buscar documentació, menjar, o qui sap què. Forma cues de llargària sorprenent al seu darrere.
Els de la super maleta: estos sers ignoren intencionadament el tamany de maleta que indiquen les instruccions sobre equipatge de cabina. Són perillosos, pots no trobar lloc per al teu correcte equipatge.
Els homes de metall: són identificables per la quantitat d’objectes de metall que obliden llevar-se una i altra vegada en el punt de control i accés a l’avió.
Els que atabalen: espenten les maletes alienes amb la finalitat de guanyar velocitat. Es posen a formar la cua malgrat no haver-hi cap indicació.
Els inamovibles: poden confondre’s amb un membre de la família incompetent. Van sols o en parella i resten quasi indefinidament al final de la cinta transportadora de maletes, impedint el pas.
Els borregos: el comportament comú dels seus membres consisteix a treure l’equipatge del compartiment a gran velocitat i al mateix temps que altres membres una volta que l’avió ha aterrat. Actuen en grup i resten plantats llarga estona fins que les portes de l’aeroplà s’obrin.
Malauradament però, aquesta fauna no es pot evitar, així que durant les vacances de Pasqua ja sé ben segura una cosa: no agafaré l’avió.
